Les polítiques públiques de temps: motor de canvi

Les polítiques públiques han de continuar endavant. No obstant, l’actual situació d’estat d’alerta i l’escenari de futur pròxim, que contempla un desconfinament esglaonat, planteja incerteses i la necessitat de gestionar un canvi ja instal·lat en la nostra societat. En aquest context, un cop superada l’emergència sanitària, la recuperació econòmica se situarà al centre del debat i de les preocupacions de la ciutadania. La política pública és l’element clau per donar resposta a aquestes necessitats, i en concret, les polítiques de temps esdevenen palanques de canvi, en especial en l’àmbit local.

El nou paradigma econòmic, cultural i social que es dibuixa ha d’estar també alineat amb les exigències de sostenibilitat plantejades per les Nacions Unides. En aquest sentit, les polítiques de temps són cabdals per entendre una societat que doni resposta als reptes dels disset objectius del desenvolupament sostenible (ODS), de forma especial en els àmbits de la salut i el benestar (ODS 3), educació de qualitat (ODS 4), igualtat de gènere (ODS 5), treball decent i creixement econòmic (ODS 8), reducció de les desigualtats (ODS 10) o en el consum i producció responsables (ODS 12). El temps, la seva organització, gestió i ús, incideix en aquestes àrees, però també en la resta d’objectius (energia, indústria, ciutats...).

La política pública local és, ara més que mai, necessària per a donar resposta als reptes que es presenten, i les polítiques de temps són el motor de canvi per a trobar solucions concretes. Es camina cap a una administració local molt més moderna que ha de promoure una nova relació amb la ciutadania i que sigui facilitadora de noves formes d’organització del temps de treball. També hi ha la possibilitat de traçar noves estratègies en les relacions comercials, en la formulació de l’oferta cultural, en la concepció del gaudi dels espais en relació al temps. Cal reformular les preguntes enlloc de respondre velles preguntes.